Era poc menys que inevitable. La ciutat tenía la història, però no la festa. La festa tenia un remot precedent en el segle XVI, però la ciutat només la va fer servir una vegada per obsequiar el rei Felip III excepcionalment. Altres ciutats, sense aquella història real ni els precedents festers, van anar fent de la representació històrica de les relacions entre cristians i musulmans, la seua festa més estimada. Ací també arribava eixe corrent, però no acabava de quallar. Ganes hi havia, només cal recordar aquelles esquadres que apareixien ocasionalment en les carrosses, o les entrades improvisades que formaven algunes comissions falleres quan es veien acompanyades per qualsevol banda. Finalment, les voluntats d’un grapat d’enamorats de la festa van coincidir, i l’atreviment d’uns i d’altres ho va fer posible. El 1980 la ciutat tornaria a fer conviure moros i cristians.
El grup d’enamorats de la festa es decideixen a donar un pas avant. LuisVilló, Julián Pérez Ayuso, José Antonio Sánchez Gómez, Antonio Timoner, Pángel i Raúl Albi parlen amb el regidor de Festes d’aquell moment, Tomàs Chiner, i li proposen fer una prova a l’estiu. En la conversa s’apunta la possibilitat de fer-la coincidir amb Sant Roc, la festivitat del Patró de la ciutat, una celebració que passava per moments no massa brillants. El Majoral Major, Luis García Cuello, accepta encantat la idea, que li resol alguns buits del programa.
Els promotors de la festa es posen mans a la feina. Emboliquen els amics i coneguts i formen unes primeres filaes.Els germans Albi funden la filà Almoràvides, Pérez Ayuso bateja el seu grup amb en nom d’Amiries, i els Villó, Timoner i Sánchez proven sort amb unes esquadres de jueus i negree sense nom predeterminat (després es faran dir Walíes).
El problema és que totos volen ser moros. El regidor i el Majoral animen aleshores alguns components de la falla Centro, que també es mostre disposats a col.laborar, i creen la filà Deniers. Poc s’imaginaven que aquelles colles d’amics anaven a tindre una llarga i esplendorosa història.
La primera festa no va ser més que un simple aperitiu. Es limitava a dos desfilades. Una, el dia 14 per la nit, era el que anomenaven «ensayet», una entradeta encara no massa perfilada per animar la gent.
L’autèntica carta de presentació va tindre lloc el dia 15 amb l’entrada de gala. Sense capitans ni boatos, només amb la brillantor dels vestits, els passos cristià i moro, i la música d’un grapat de bones bandes, les quatre incipients filaes deixaven enlluernats veïns i turistes, que ni tan sols van tindre cadires al Carrer Marqués de Campo per vore passar les esquadres. No importava la metxa estava encesa.
L’èxit de l’experiència del 80 accelera les coses. Hi ha més gent interessada a participar. Entre el nucli de fundadors naix la Junta Gestora que marcarà les primeres pases de la festa, a la qual encara cal donar forma. S’ha de pensar un guió i plasmar-lo en un programa atractiu. La Junta, presidida per Antonio Timoner, es posa mans a la feina i ja s’atreveix, fins i tot, a organitzar al mes de febrer el primer Mig Any, amb entradetes informals.
S’accepta la incorporació d’una nova filà cristiana, tot i que amb una certa polèmica que també il.lustra sobre quin era el debat que en aquells moments ocupava el que podríem anomenar «les diferents sensibilitats de la festa». La Gestora no aprova el nom de Cavallers del Me’n Fot que proposaven els seus fundadors, i estos finalment assumeixen com a solució de compromís el de Gavilans. Són moments de fort debat entre el sentit de la festa de Moros i Cristians: si és fer festa amb la història, si cal ser seriosos, si ha d’estar per davant la voluntat de diversió o la d’espectacle, si cal atindre’s a unes normes i una disciplina… I enmig d’eixe debat s’imposava inicialment una manera d’entendre la festa molt estricta i ortodoxa, inspirada en el model alcoià, un model que tampoc no permitia la incorporació de la dona.
Però al marge d’aquestes consideracions, al mes d’agost s’arribava amb la feina feta i amb un esborrany de festa que inclou els elements bàsics: el dia 14 és una animada vigília festera, amb una nit de Llandeta i Coques en els diferents casals que precedia l’Entradeta. El dia 15 es feia la gran desfilada de gala amb un itinerari que s’iniciava a la Plaça del Tenor Cortis, passava per Pare Pere, Glorieta i Marqués de Campo. El dia 16 desembarc moro i Batalla pel matí i Batalla i Desembarc Cristià per la vesprada. Per la nit, una desfilada informal de retreta informal. També es va estrenar un primer guió de parlamentes, del qual es feien responsables de pronunciar els Ambaixadors, un precedent dels capitans, que en el seu primer any d’existencia van interpretar Paco Camps(Gavilans/Cavallers) i José Antonio Sánchez (Walíes).
Després de la tímida irrupció del 80 i l’assaig del 81, era el moment de perfilar més les coses. Com que ja ningú no dubtava que la festa tenia futur, la Junta Gestora s’autodissol per donar el testimoni de l’Associació de Moros i Cristians de Dénia (AMMICC), que com a primer President Manuel Ferrer Cabrera.
La filà Amiries es converteix en la primera a tindre un local estable i en propietat. Pel Mig Any s’organitza el primer concurs de dibuix infantil, que es mantindrà fins l’actualitat. El guió fester queda establit en el que es coneix com a Trilogia Festera. A partir d’aquest moment canviaran els horaris i els escenaris, però l’essència del guió no es modificarà massa:
– Dia 14: Entradeta.
– Dia 15: Desembarc moro. Denominació de la ciutat (als balcons de l’Ajuntament). Entrada de gala.
– Dia 16: Desembar cristià. Batalla matí i vesprada. Retreta festera.
Una setmana abans de la festa es fa la hissada de banderes al castell. Els símbols moro i cristià onegen sobre el Palau del Governador durant totes les festes. El dia 14 s’inclou el lliurament de les claus de la ciutat, que l’Alcalde dona al President de l’AMMICC al saló d’actes de l’Ajuntament. Després s’alcen els entendards a la Plaça del Consell. Després de la Retreta es fa un simbòlic repartiment de terres, lliurant als espectadors un grapat de terra de Dénia introduïda en un recipient de plàstic.
La filà Walíes organitza un concurs de marxes mores. La composició premiada, del músic alcoià Valls Satorres, serà batejada amb el nom de «Luis Villó», com homenatge a un dels seu fundadors recentment desaparegut.
Dos noves filaes desfilen enguany. Berberiscos en el bàndol moro, que es vincula al barri de Baix la Mar i que es caracteritzarà en anys posteriors per l’espectacular envelat (una autèntica Haima àrab) que instal.laran en el moll a la vora mateixa de la mar. Els Pirates reforcen el bàndol cristià, tot i que efimerament, ja que la filà es dissoldrà a penes acabar les festes d’agost.
L’AMMICC accepta finalment que la filà Gavilans es puga dir Cavallers del Me’n Fot. Pel Mig Any s’organitza una partida d’escacs gegant a la Plaça del Consell. El càrrec d’Ambaixadors es reconverteix en el de Capitans, per tal de donar més relleu a la seua figura. Amb ells s’incorporen al programa les recepcions de les capitanies en els casals de les seues respectives filaes en els dies previs a la festa d’agost.
S’introdueix la Gala de l’Associació i el lliurament d’insignies i distincions als festers. La Trilogia de la Festa queda configurada de la següent manera:
– El 14 serà el Dia de la Treva.
– El 15 el Dia de l’Entrada
– El 16 el Dia de la Batalla.
La desfilada de gala del dia 15 té ja una justa fama i fIgura entre les més atractives dels pobles que organitzen la festa de Moros i Cristians. Per a donar més facilitats a l’organització i a l’eixida de les esquadres, carrosses, grups de ball i animació, cavalleries i el cada vegada més espectacular aparatge de les capitanies, es decideix traslladar l’inici de la desfilada a l’encreuament dels carrers Fora Mur, Càndida Carbonell i la Mar. Així, el nou itinerari de l’entrada el coformen els carrers La Mar, Diana i Marqués de Campo.
Comença a prendre cos l’ambient dels dies previs a la trilogia. Les entrades improvisades, que inevitablement acaben al carrer Marqués de Campo, són seguides per centenars de persones, que s’integren en les esquadres informals junt amb els festers. Des de l’Associació enguany es fa un intent per posar un poc d’ordre i integrar la festa improvisada en la festa oficial. Per això, es programa una entradeta cristiana que eix del carrer la Mar, passa per l’Explanada i puja per Marqués de Campo. La mora eix de Fora Mur i arriba a Marqués de Campo pel carrer Càndida Carbonell.
Els dies de festa són llargs i el cansament dels festers cada any es fa notar més en les minves assistències als actes programats pel matí. A estes altures només es mantenia a mig matí el desembarc cristià, que ara passa a la vesprada, i es immediatament seguit per l’estafeta i la batalla, que òbviament s’acurta sensiblement….
El bàndol cristià, sempre en inferioritat, incorpora nova tropa i nova sabia, la que li aporta els Templaris, que enguany fan la seua primera aparició pública.
Comença a prendre cos l’ambient dels dies previs a la trilogia. Les entrades improvisades, que inevitablement acaben al carrer Marqués de Campo, són seguides per centenars de persones, que s’integren en les esquadres informals junt amb els festers. Des de l’Associació enguany es fa un intent per posar un poc d’ordre i integrar la festa improvisada en la festa oficial. Per això, es programa una entradeta cristiana que eix del carrer la Mar, passa per l’Explanada i puja per Marqués de Campo. La mora eix de Fora Mur i arriba a Marqués de Campo pel carrer Càndida Carbonell.
Relleu en l’AMMICC. Dos candidatures, les d’Arie Torcque i Julián Pérez Ayuso, es presenten a la consideració de l’assemblea. Julián Pérez Ayuso guanya la votació i es converteix en el segon President de l’AMMICC.
Es fan algunes modificacions en els guions literaris, que afecten principalment als parlaments dels desembarcs i l’estafeta.
Polèmica en l’homilia pronunciada durant la missa major de Sant Roc. El sacerdot oficiant, José Fernández, va criticar la paganització de la festa i va dir que els Moros i Cristians haurien de fer-se separades de les de Sant Roc.
Tant els càrrecs de la Confradia com els Majorals es van desmarcar immediatament d’aquestes paraules i van expressar a l’AMMICC el seu interés per mantindre units Sant i la festa de moros i cristians.
La festa de Dénia viatja.
El mes de gener desembarcà, literalment a Eivissa com a convidada d’excepció. Les desfilades, en esquadres on es barregen festers de totes les filaes denieres, sorprenen i la festa és rebuda amb entusiasme pels eivissencs.
Hi ha un nou intent per fer revifar la festa a base d’introduir, una vegada més, canvis en el programa.
La principal novetat, que ja es mantindria en anys consecutius, seria la fusió de dos actes, la Denominació de la ciutat i la Signatura de la treva, en un sol que adopta com a escenari essencial la Plaça del Consell.
També s’intenta donar més força a la batalla i es recupera el tir del matí del dia 16. L’explanada, el carrer Marqués de Campo, la Ronda de les Muralles i la Torre del Galliner constitueixen l’itinerari dels trons.
Durant messos l’AMMICC i els Majorals de Sant Roc treballen colze a colze en la redacció d’uns estatuts d’unificació de la festa.
Semblava que per fi es superaven els recels i desconfiances que havien sorgit entre les dos entitats que compartien dies de festa no sempre ben avingudes.
Però aquesta vegada també la cosa va acabar amb trons i llamps i amb un desenteniment total tot just en arribar la festa d’agost.
Fracassa l’intent de l’any anterior de recuperar els actes del matí. De nou tot el programa passa a fer-se durant les vesprades.
Durant messos l’AMMICC i els Majorals de Sant Roc treballen colze a colze en la redacció d’uns estatuts d’unificació de la festa.
Semblava que per fi es superaven els recels i desconfiances que havien sorgit entre les dos entitats que compartien dies de festa no sempre ben avingudes.
Però aquesta vegada també la cosa va acabar amb trons i llamps i amb un desenteniment total tot just en arribar la festa d’agost.
Fracassa l’intent de l’any anterior de recuperar els actes del matí. De nou tot el programa passa a fer-se durant les vesprades.
L’AMMICC elabora un nou reglament intern que, finalment, deixa la porta oberta a la incorporació de la dona a la festa.
Es podràn formar filaes i desfilar en esquadres, igual que els homes. No obstant, no s’accepta la formació de filaes mixtes.
Renovació de càrrecs. José Antonio Sánchez Gómez arriba a la Presidència. Amb el nou reglament a la ma, el nou President es disposa a sacsejar la festa i donar-li un nou impuls. Aquest serà un any pròdig en novetats.
L’entrega de les claus de la ciutat deixa el saló de plens de l’Ajuntament i passa a fer-se a la Plaça del Consell, conjuntament amb l’hissa d’estendards. A més, s’introdueix la figura del pregoner, que serà enguany Antonio Torreblanca Algarra.
Es programen entradetes populars en els dies previs a la Trilogia.
Una torrada de sardines en el Raset reuneix a totes les filaes, en un acte que serà el precedent directe de l’Acampada.
Desapareix el desembarc cristià amb l’objectiu de guanyar minuts per a la batalla. Les tropes dels dos bàndols es concentren en les respectives Capitanies i després es troben en l’escenari de l’estafeta. La batalla comença a la Torre del Galliner i acaba en la Plaça del Consell, transcorrent per Fora Mur i La Mar.
Els Capitans tenen per primera vegada Abaderades. Seran Natalia Nadal pel bàndol moro i Cristina Pérez pel cristià. Les dos joves seran, mesos després, impulsores de la primera filà de dones.
L’AMMICC elabora un nou reglament intern que, finalment, deixa la porta oberta a la incorporació de la dona a la festa.
Es podràn formar filaes i desfilar en esquadres, igual que els homes. No obstant, no s’accepta la formació de filaes mixtes.
S’introdueix la figura del Pregoner que dona inici a la semana de Festes.
La desfilada de gala, s’enriqueix amb l’autorització perquè les Capitanies puguen alternar esquadres masculines i femenines dins dels boatos.
L’Entrada de Moros i Cristians de Dénia ja es famosa en el món de la festa per l’elevat nivell d’espectacularitat i de qualitat que demostra.
Uns dies abans de començar la festa d’agost la filà Berberiscos anuncia la seua dissolució després de catorze anys de presència.
És l’any de la festa amputada.
Un incendi forestal que es declara al Montgó avança descontrolat durant més de 24 hores.Al migdia del dia 15 tota la ciutat està enmig d’una atmosfera irrespirable pel fum que desprèn. La Junta Directiva de l’AMMICC, en reunió d’urgència, i basant-se en les noticies preocupants que arribaven, decideix suspendre tots els actes del dia, cosa que afecta directament a la desfilada de gala.
Decenes de festers s’incorporen com a voluntaris a les feines d’extinció. El foc és finalment controlat i extingit en la matinada del dia 16. En una nova reunió extraorinària, la Junta Directiva decideix reprendre parcialment el programa.
Es fa una Entrada de Moros i Cristians, òbviament amb algunes sensibles baixes en els grups del boato de les capitanies, però no obstant el públic respon i la desfilada manté la dignitat.
La batalla i la retreta no se celebren en l’única festa incompleta d’aquests anys d’història. S’incorpora la primera filà del bàndol moro formada per dones, Alkamar.
Amb la incorporació de la filà cristiana Mozárabes s’arriba a les deu filaes, anivellades entre moros i cristians.
L’exercici queda marcat per l’expulsió del fester Toni Roderic, proposat com a Capità Moro per la filà Saqaliba. Unes declaracions seues en la premsa senten mal en alguns sectors i en una assemblea s’aprova la seua expulsió. L’afectat recorrerà la decisió als tribunals, en considerar que no s’ha seguit el procés correcte i reglamentari, i finalment obtindrà una sentència favorable.
Vicent Crespo pren el relleu al capdavant de l’AMMICC.
Un dels seus objectius és aprofitar el revifament de la festa per a fer més atractiva la seua escenificació. En aquest sentit, una de les decisions més destacades és la compra d’una barca d’aspecte històric per al desembarc que passa a constituir el primer patrimoni directe de l’Associació.
Els Majorals de Sant Roc es decideixen a forma part de la festa i s’incorporen a l’Entrada de Moros i Cristians amb una esquadra , l’esquadra del mig, que marca el canvi del pas cristià al pas moro.
Nova incorporació festera: es crea la filà Marins Corsaris, que per primera vegada deixa el bàndol cristià en majoria.
S’introdueixen millores formals que perfilen i fan més atractius per al públic els diferents actes.
Grups de xirimiters reforcen les xarangues dels passacarrers conjunts.
Membres de l’Escola de Teatre assumeixen la intrepretaciò dels parlaments -fins ara pronunciats per festers voluntaris o actors aficionats convidats-, i especialistes simulen un duel a espasa abans de la rendició mora.
A tot açó cal afegir les millores introduïdes a poc a poc al llarg dels anys i que cada vegada fan més atractius tots els actes, des de l’entrada de gala a la batalla: grups de danses i percussió, escenificacions, afectes pirotècnics, ornament de banderes.
La festa es perfila en multitud de detalls que l’enriqueixen i multipliquen el seu atractiu per al públic. Més de 20 esquadres i altres tantes bandes de música, 250 xiquets en la desfilada infantil, 20.000 persones reunides al carrer Marqués de Campo per vore l’entrada.
Una dona, María Jesús Monfort, arriba a la presidència de l’AMMICC tot just quan s’inicia la celebració del 25 aniversari.
Desfila una nova filà mora, els Tuaregs.
Quan arriba l’hora de celebrar els 25 anys de la festa, en 2005, ja està en la presidència de la AMMICC una dona, María Jesús Monfort. I és precisament enguany quan s’incorpora una nova filà femenina, aquesta vegada en el bàndol moro, les Amazigh. Ja són quatre filaes i a més de la presidenta, les almogàvers porten de nou la Capitania Cristiana.
La desfilada de gala canvia d’itinerari per motius de seguretat desviant-se pel carrer magallanes un tram.
La desfilada infantil torna a omplir els carrers del futur de la festa.
El desembarcament moro, per raons de calendari, passa excepcionalment al dia 12. Per primera i única vegada, els caps són avaluats a manera de concurs, però no triomfa aquesta iniciativa que no tindrà continuïtat al no comptar amb el vistiplau general.
Una nova filà cristiana entra en escena, la filà Creuats. Al temps que ho fa una filà mora, la d’Abencerrajes.
Després de molts intents el bàndol cristià recupera el desembarcament Cristià, gràcies a l’insitència de Corsaris i Templaris i de l’ajut de la resta de filaes. El Capità desembarca en una goleta amb el seus guerrers i dona inici a la batalla.
Els Berebers i els Tuaregs es fusionen formant una filà conjunta que s’anomenarà Berebers-Tuaregs. I naix la filà cristiana Guerrers Hospitalaris.
El bon rotllo entre festers va a més.
La nova Junta Directiva d’AMMiCC intenta millorar actes, però crea un dèficit important.
En 2008 una altra dona, Amparo Mata, substitueix en la presidència de la AMMICC a l’anterior presidenta. Com a segell personal, durant la celebració del Mig Any, introdueix el que denomina Ambaixada del Me’n Fot, una representació còmica, en la qual els actors són festers i parodien a manera de les falles la gestió municipal, autonòmica o nacional. La novetat va agradar, encara que l’any següent no va obtenir l’èxit de la primera edició.
Una altra novetat va suposar que la Junta Directiva i càrrecs de la festa, així com regidor de Festes i mayorales de Sant Roc, visitara durant els sopars les seus de les diferents filaes.
La filà Saqàliba demana excedéncia per problemes interns.
Es canvia l’ordre de la desfilada de gala, tancant la capitanía cristiana el bàndol cristià, seguida pels Majorals de Sant Roc i de la capitania mora. Aquest canvi dona més esplendor al desfile.
La desfilada infantil es consolida
La festa va avant.
Les recepcions de les capitanies se celebraven segons conveniència o ajust de programa, però és en 2010 quan es fixa que la recepció de la capitania cristiana siga el dimarts de la setmana anterior als dies de festa pròpiament dits, i la mora el dijous de la mateixa setmana.
En 2011 es produeix el relleu en la presidència de la AMMICC, que aquesta vegada recaurà en Josele Maldonado. Com a fet diferencial, destaca la invitació dels representants de l’Estació Marítima Port de la Marina de Dénia, els qui organitzen una desfilada informal de totes les filaes per les seues instal·lacions i un posterior vi d’honor.
Naix una nova filà mora, aquesta vegada femenina, les Piratas Berberiscas.
En 2012 destaca la decisió de la Junta Directiva de limitar el número de filaes a les setze existents. De manera que la gent interessada a participar en la festa com a fester en actiu, ho faça incorporant-se a qualsevol de les existents que, d’altra banda, es veuran reforçades.
Amb la finalitat de potenciar la batalla d’arcabusseria, es canvia d’escenari, i es trasllada a les muralles del castell. Però malgrat resultar més versemblant per l’escenari, li resta transcendència per la seua llunyania, quant a assistència de públic, per la qual cosa l’any següent torna a traslladar-se al centre de la ciutat.
L’any 2013 destaca per l’increment d’associats, que ascendeix a tres-cents noranta.
Complir 25 anys de festa en plena esplendor en entrar en el nou segle relaxa, conforta i tranquil·litza. Els canvis introduïts en moments difícils s’han vist efectius i la festa de Moros i Cristians a Dénia reprèn el pols i el pas ferm cap al futur.
Són moments en els quals les úniques preocupacions dels seus responsables apunten cap al perfeccionament d’allò que ja funciona. La festa atreu de nou i això es nota amb la incorporació de gent jove. S’està produint el relleu generacional que tota activitat humana necessita i que no sempre es té garantit.
Hi ha dos fets que fan que 2014 siga important. Una dona serà per primera vegada qui realitzarà el pregó de la festa, i l’associació AMMICC passa a ser federació, per la qual cosa a partir d’ara es denominarà FEMMICC. Es modifiquen i perfeccionen els Estatuts i s’edita un llibret amb el detall d’aquests.
En 2015, per a donar més rellevància al desembarcament moro, es canvia d’escenari i passa a la platja de la Marineta Cassiana, on s’havien reunit totes les filaes per al sopar d’acampada.
Resulta espectacular, però no s’aconsegueix l’afluència de públic esperada, degut segurament a l’avançat de l’hora.
El nou president de la FEMMICC, Miguel Ángel Fullana, com gairebé tots els seus predecessors, va introduir algunes novetats.
En 2016 s’hissen per primera vegada les banderes mora i cristiana a la Torre del Consell. Un altre fet important és el canvi d’escenari del desembarcament moro.
Aquest any es fa a la platja de l’escullera nord, on sorprèn a tots, tant per l’espectacularitat de l’entorn natural com per la representació de l’acte, amb guió adaptat i incorporació d’elements visuals molt efectius.
Així i tot, la gran sorpresa la va constituir el nombre d’assistents, que va créixer de manera molt notable en un espai obert que permetia un millor seguiment i visió.
D’altra banda, La batalla d’arcabusseria passa a celebrar-se al migdia.
En 2017 arriben més canvis, principalment en la celebració del Mig Any. Però que van tenir també la seua conseqüència en els prolegòmens de la festa d’agost. Els actes del Mig Any, a manera de prova, passen a celebrar-se als matins. La qual cosa resulta tot un èxit de públic, degut, entre altres coses, que el clima de febrer afavoreix una major participació de festers com d’espectadors.
També la entraeta de les recepcions de Capitanies passa a realitzar-se abans del sopar, decisió celebrada pels festers, doncs en haver-la de que fer, com era costum, després del sopar, a part de tallar l’ambient, abocava a desfilades amb els carrers pràcticament buits. Això va fer que també a l’agost es fes d’igual manera.
La FEMMICC adquireix una bandera identificativa per a cada bàndol, que hauran de portar les bandereres o bandereres en tots els actes.
Davant l’èxit d’assistència de gent de l’any anterior al Desembarcament Moro, es contracta un grup d’especialistes professionals que protagonitzaran la lluita. També es potencia l’acte del miracle de la boira en el qual Sant Roc propícia la victòria del cristià.
Un altre fet destacable és la labor d’aquesta directiva en l’organització de la Desfilada de Gala, plantejant-se el repte que, sense perdre espectacularitat, la durada del mateix quede reduïda a les tres hores i mitja. Tota una fita.
En 2018 Rafael Cheli arriba a la presidència de la FEMMICC, que redueix el seu exercici a dos mandats. En la celebració dels actes del Mig Any es va voler recuperar l’Ambaixada del Me’n Fot –una representació informal amb ànim sarcàstic- que ja s’havia celebrat en 2008 i 2009, encara que aquesta vegada no va obtenir l’èxit esperat el que va provocar que no es tornés a celebrar.
Les obres de reurbanització del carrer La Mar provoquen que els diferents actes que allí se celebraven, i que eren diversos, perquè l’escenari i la presència de la Torre del Consell el fan especial, hagen de traslladar-se de lloc.
D’aquesta manera, la reunió de les diferents filaes, carrosses i ostentacions, per a la sortida de la desfilada de gala es trasllada al carrer La Via.
El pregó es fa aquesta vegada des de la Plaça de la Constitució, amb l’Ajuntament al fons, i per segona vegada és una dona qui el pronuncia, i el concert de bandes es trasllada a la Glorieta del País Valencià.
En 2019 es canvia el format del Concert de Bandes de Música que han participat en la desfilada infantil per una cercavila des del port fins a la Glorieta del País Valencià. En el qual les bandes, degudament organitzades, l’amenitzen amb marxes mores i cristianes.
Encara que ja està disponible per al seu ús el carrer La Mar, a causa de l’èxit de l’any anterior la sortida de la Desfilada de Gala s’efectua de nou des del carrer de la Via.
El nombre d’associats passa dels 462 de 2018 als 521 en 2019.
En 2020 s’estrena un nou president de la FEMMICC, Jaime J. Ferrer. En aquest exercici només se celebra la festa en el Mig Any, perquè l’estat d’alarma decretat arran de la pandèmia del Covid-19 provoca la suspensió de la festa gran d’agost.
És aquesta Junta Directiva la que inicia els tràmits per a sol·licitar a la Generalitat València la declaració d’aquesta festa com d’Interès Turístic Autonòmic i Local, una idea que va llançar durant el seu pregó de 2019 l’expresident de la FEMMICC Miguel Ángel Fullana.
Els actes segueixen suspesos per la pandèmia i les filaes se centren en la realització d’actes solidaris i utilitzen les xarxes socials per a mantindre viva la flama de la festa. Destaca especialment la Filà Guerrers Hospitalaris que a l’agost 2021 publica un llibre en línia titulat “Festa, Creu i Lluna” i estrena un vídeo curt titulat “Gesta Hospitalària”.
Per part de la federació, es realitzen diferents activitats culturals per a recordar la festa a l’agost. Entre elles, una tertúlia a l’auditori del Centre Social, una campanya de banderes als balcons i la desfilada infantil per xarxes socials.
El grup creat per a la consecució de la Festa d’Interés Turístic Autonòmic acaba amb la recopilació de dades, documents i memòries fent lliurament dels mateixos a l’Ajuntament de Dénia perquè comence les gestions amb la Generalitat Valenciana.
Al novembre de 2021 es produeix l’elecció de la nova presidenta, Sonia Pérez Jiménez, que insuflarà nous aires i optimisme després de dos anys marcats per la pandèmia del COVID-19.
La nova presidenta, Sonia Pérez Jiménez, juntament amb la directiva comença un any amb entusiasme, treball, preparacions i canvis.
Al febrer de 2022 es proclamada la festa de Moros i Cristians de Dénia com a Festa d’Interés Turístic Autonòmic juntament amb una altra gran notícia, la festa tornarà als carrers en Mig Any després de dos anys parats per la pandèmia.
Durant la celebració del Mig Any de Moros i Cristians de Dénia, destaca el canvi de l’exposició del concurs de dibuix infantil. En aquest cas, passa de celebrar-se a la Casa de Cultura al Mercat Municipal de Dénia. Els premis són una figura del gos de Sant Roc i es realitza la primera Nit de les Filaes en la carpa de Torrecremada. La desfilada oficial del Mig Any congrega a multitud d’assistents al carrer Marqués de Campo.
La federació, dins de la seua estratègia de promoció de la festa, aconsegueix entre col·laboradors i patrocinadors a 30 empreses de la Marina Alta i rep per primera vegada una subvenció de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana valorada en 11.832€.
Després de diversos anys d’espera, arriba el mes d’agost. El mes de les festes de Moros i Cristians de Dénia. Entre música, color i pólvora, se celebra el 40 aniversari de la festa amb un concert de la Agrupació Artistico Musical de Dénia.
Aquestes festes també estan marcades per moltes novetats. Entre elles, la instal·lació d’un castell al carrer La Via per a les representacions dels actes. També va haver-hi un canvi en la batalla d’arcabusseria que va passar a celebrar-se en aquest mateix carrer. Este fet es va convertir en un autèntic espectacle per l’afluència de gent. Durant aquest any, la desfilada de gala per a a congregar a més de 35.000 persones en tot el recorregut i arriba a totes parts per la seua retransmissió en streaming i la gran difusió en xarxes socials que fa la Federació de Moros i Cristians de Dénia. L’única cosa a lamentar va ser que el desembarcament que va haver d’ajornar-se per les inclemències meteorològiques. La Junta Directiva de la FEMMICC Dénia va canviar l’acte per al dia 16 d’agost abans de la batalla d’arcabusseria en carrer La Via.
Aquest 2022 consolida la festa de Moros i Cristians de Dénia com una de les més importants de l’Àrea 5 de la Unió Nacional d’Entitats Festeres de Moros i Cristians (UNDEF) per ser Festa d’Interés Turístic Autonòmic. Es podria dir que els canvis positius per a millorar la festa han sigut el seguiment dels actes tant presencial com per streaming o xarxes socials i l’increment de festers.
La presidenta, Sonia Jiménez, al costat de la seua junta directiva, decideix seguir el camí marcat en el seu primer any, però redobla l’aposta per la cultura i la història, trobant una nova senda d’actuació seguint una línia marcada per un any com va ser el 1556 i tot el que va ocórrer en aquest temps.
El Mig Any 2023 presenta novetats com les jornades culturals on van brillar sengles conferències per part de l’arqueòloga municipal i l’arxivera municipal en qüestions sobre les festes i el llegat de la ciutat, una exposició de vestits antics de la festa i el Mig Any Infantil, on més de 500 xiquets van passar per la sala polivalent de Llunatics. La desfilada oficial i la retrera final de Mig Any congrega a gran multitud de gent pel Carrer Marqués de Campos malgrat el fred i les obres d’eixe moment en aquest carrer.
Es realitza una activitat especial per a xiquets i adolescents com és un Escape Room al Castell de Dénia titulat “1556, la Fortaleza del Mar”, tenint un gran acolliment per més de 50 xiquets de la comarca. També es participa per primera vegada en la Fira d’Associacions de Dénia i en Expofiesta d’Alacant.
En el tema administratiu, s’aferma la col·laboració amb els diferents departaments de l’Ajuntament a través de la Femmicc. El seu secretari, Santiago Escortell, aconsegueix una proesa i Femmicc Dénia rep la major quantia de subvenció fins al moment, un total de 27.856€ entre la Generalitat Valenciana departament de cultura i promoció del valencià així com la Diputació d’Alacant departament de cultura.
Les entitats privades continuen la seua col·laboració i patrocini amb la federació sent més de 30 empreses de la Marina Alta les que atorguen la seua confiança a aquesta festa i el seu projecte.
El mes d’agost, s’arriba a un cens de 650 festers i 400 xiquets, destaquen tots els actes per la gran afluència de públic, destacant l’excepcional Desfilada de Gala que deixa meravellats a tots els presents. També se celebra per primera vegada la Diana Festera pel barri antic de la ciutat, tenint un gran acolliment per part dels festers i visitants.
Femmicc Dénia fa un esforç per portar la festa a tothom i es realitzen 5 streamings i una intensa campanya per RRSS. També es van presentar els pictogrames inclusius d’aquesta festa.
El 9 de setembre de 2023 es decideix recuperar una processó cívica de l’any 1556 “De quan els moros arribaren al Saladar”, involucrant a totes les entitats festeres i culturals de la ciutat, posant la primera pedra per a l’obtenció del distintiu de Festa d’Interés Turístic Nacional.
Aquest any 2023 es consolida la festa de Moros i Cristians de Dénia com un referent d’atracció de masses, una aposta ferma per la nostra cultura i història, una oportunitat per a obtindre el distintiu de Festa d’Interés Turístic Nacional i crea la reflexió sobre diferents actes festius de cara a l’any 2024.